Biografia

Joan Massià i Prats. Una vida dedicada a la música.

Joan Massià i Prats va néixer el 14 de febrer de 1890 a Barcelona. Als set anys va iniciar la seva educació musical amb l’estudi del piano i del violí, per el qual es decantarà definitivament tres anys després. S’ha de dir, però, que mai abandona la pràctica del piano. Més endavant, els seus alumnes de violí destacaràn fervorosament els acompanyaments improvisats al piano en les seves classes. El seu progrés meteòric i la perseverància de la seva mare, Carme Prats, que li proporciona una motivació incansable, fan que el 1902 ja es presenti per primera vegada en públic al Teatre Principal de Barcelona i que, al mateix any, Massià segueixi els seus estudis violinístics al Conservatori de Brussel·les amb Alfred Marchot, el qual li transmetrà la tradició de l’Escola violinística franco-belga, el representant màxim de la qual era Eugène Ysaye. El 1906, amb setze anys, és guardonat amb el premi Van Hall, atorgat per el jurat que presidia F.A Gevaert. De retorn al seu país dóna, el 3 de novembre de 1906, un concert dedicat a cantaires i socis de l’Orfeó Català, executant, entre altres obres, el Concert en re i la Romança en sol de L.V.BEETHOVEN, la Chacona de J.S.BACH i Il Palpiti de N.PAGANINI. La “Revista Musical Catalana” en parlava en els següents termes: “L’auditori quedà veritablement sorprès en sentir interpretar Joan Massià amb aquest aplom, aquesta puresa d’estil i aquesta seguretat de mecanisme que són més pròpies d’un concertista experimentat que d’un deixeble sortit del Conservatori”. El mateix any va fundar un quartet juntament amb Gaspar Cassadó . Poc després, inicià una activitat de concertista amb l’Orquesta Simfònica de Barcelona, sota la direcció de Joan Lamote de Grignon , interpretant un programa de màxima envergadura: el Concert en mi i la Chacona de J.S.BACH, el Concert per violí de L.V.BEETHOVEN i un concert de M.BRUCH. A part del concert per a dos violins de J.S.BACH amb Joan Manén , col.laboració que tingué continuïtat fins el concert inaugural del curs 46-47 al Palau de la Música, en el qual també s’interpretaren obres simfòniques del propi Manén. De seguida actua amb gran èxit a Brusel·les i altres poblacions belgues com Anvers i Tournai i també a Luxemburg i Holanda fins que el 1910, es presenta a París. En tot lloc és rebut calurosament per la crítica, com per exemple en aquestes paraules de Rudder a “Le Guide Musicale” de Brussel·les: “El recital de violí de J.M ens ha donat ocasió d’apreciar el talent d’aquest jove artista, admirablement dotat. Una personalitat simpàtica, interessant, tota gràcia i simplicitat, s’afirma amb una tècnica absolutament segura, que sembla que no li costi cap esforç i li permet d’executar sense dificultat les audàcies d’un Paganini. A més, un so de bella qualitat, un arquet alat, un acabat remarcable i una delicadesa de dicció perfecte”. El 1911, als 21 anys, participa als Festivals Bach de l’Orfeó Català, interpretant la part solista de la Missa en si menor de J.S.BACH, dirigida per Lluís Millet i col.laborant també amb Albert Schweitzer , metge alemany i organista amb qui Joan Massià compartí una excel·lent amistat i col.laboracions memorables amb concerts de violí i orgue.

Joan Massià amb el violinista Jehudi Menuhin

Joan Massià amb el violinista Yehudi Menuhin

Joan Massià de jove
La seva col.laboració artística amb Blanche Selva comença el 1923 i durarà 12 anys. Le duet tindrà un fervorós reconeixement internacional, sobretot a França, Bèlgica i Suïssa. A Barcelona, tenen gran èxit les conferències-concert que ofereixen a la Sala Parés , els anys 1925 i 1926, de les quals resta una versió antològica de la sonata “La Primavera” de L.V.BEETHOVEN i de la Sonata de C.FRANCK. Aquest enregistrament formava part d’un ampli progecte ideat per Columbia però que malauradament no es va dur a terme a causa d’una malaltia de la pianista. El 1929, Massià declinà l’oferta del Conservatori de Lausanne per a fer-se càrrec de la càtedra de virtuosisme de violí, amb el propòsit de dedicar-se a l’ensenyança preferentment al seu país. El 1938, es va casar amb Maria Carbonell , deixebla de Blanche Selva, amb la qual mantingué, a més, una estreta i valuosa col.laboració musical. Particularment a la dècada del 43 al 53, en la que sovintejà la seva presència en la vida musical de la ciutat, amb recitals al Palau de la Música amb Maria Carbonell i com a solista de concerts simfònics dirigits per Joan Manén, Eduard Toldrà, Rafael Ferrer i Igor Markevitx . El 1944, es creà per a ell la càtedra de Música de Cambra del Conservatori Municipal de Barcelona i el 1959, a la mort de Francesc Costa , n’assumeix la de violí. Progressivament, la dedicació pedagògica esdevé més absorvent i constitueix la principal activitat de la darrera etapa de la seva vida. El 1952 es fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell i de manera annexa, va sorgir l’Orquestra de Cambra sota la seva direcció. Va morir l’11 de juny de 1969, envoltat de familiars, deixebles i amics. Els mèrits del compositor tingueren el seu reconeixement oficial amb la concessió per part de l’Ajuntament de Barcelona de la medalla de plata al mèrit artístic el gener de 1969. L’any 1990 es commemora el centenari del seu naixement amb un concert homenatge al Palau de la Música Catalana , en el qual participen nombrosos deixebles com: Maria Rosa Llorens, Josep Calvo, Gonçal Comellas, Montserrat Cervera, Josep Mª Alpiste, Gerard Claret, així com també Carmen Bustamante, Núria Turull, Ramon Coll, Marçal Cervera, Albert Attenelle, Sofia Puche, Lluís Claret i el seu fill Joan Massià; i on s’interpreta part de la seva obra i peces de J.BRAHMS, R.SCHUMANN, L.V. BEETHOVEN i F. MENDELSSOHN.